L’església de Sant Pere el Gros s’emplaça als afores de Cervera, en una lleugera elevació de terreny propera a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara. L’església és un edifici romànic del segle XI, de planta circular, coberta amb una cúpula i amb un absis que sobresurt a l’exterior.
A causa de la simplicitat i l’austeritat de la construcció va fer la funció d’església fortalesa per la necessitat de protecció i defensa.
L’any 1081 els senyors de Cervera, fan la donació de l’església al monestir de Ripoll, el qual hi va establir un priorat benedictí, que va anar creixent amb el temps fins que va entrar en decadència durant segle XIV. Als segles XV i XVI servia per allotjar-hi malalts de pesta. Més tard, la guerra de Successió va ocasionar-li grans destrosses.
La nau de l’església forma una planta circular deformada, quasi perfecta, coberta amb una cúpula de pedra, on s’adossa a la banda nord-est un absis semicircular també cobert amb volta de quart d’esfera, a sobre de la qual hi ha una teulada de lloses de pedra. El mur que circumda la nau circular és massís i gruixut i en l’interior s’obren sis alts nínxols semicirculars fins a terra, en un dels quals s’ubica l’escala, que porta fins a la teulada, al centre de la qual hi ha un petit campanar d’espadanya. Destaquen les lesenes de l’absis i l’acurada carreuada de tota la construcció amb un sòcol perimetral. La porta, formada per un arc de mig punt adovellat, és a ponent. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al costat sud n’hi ha una altra de més gran i reformada. De la resta d’elements de la construcció de l’antic priorat no en queda cap resta.
L’església de Sant Pere el Gros és una de les esglésies de planta circular més grans del país juntament amb la de Sant Esteve de Sallent o la del Sant Sepulcre d’Olèrdola.
Rutes Segarra 