Cervera

Cervera és la capital i la ciutat més gran de la comarca de la Segarra. El municipi de Cervera té 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra i la població censada és de 9.440 habitants.

La ciutat es caracteritza per la gran riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l’església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l’edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), tot el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
La ciutat de Cervera té el seu origen l’any 1026, quan tres famílies pageses hi van construir un primer establiment. Més tard els Comtes de Barcelona els van donar la possessió d’aquelles terres de frontera i hi van construir una primera fortalesa (castrum Cervarie).
Quan es va estabilitzar la frontera occidental a Lleida l’any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa, amb les cases adossades a la muralla, la paret de les cases era alhora el mur defensiu. A partir de privilegis reials el municipi s’organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l’actualitat, de Paeria. Al segle XVIII, concretament l’any 1702 se li va concedir el títol de ciutat per part del rei Felip V.

El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.
El punt més alt és el turó del Guixar (620 m). Altres punts que es destaquen són el tossal de la Bagassa (537 m), lo Terròs (575 m), els turons (600m) i el tossal de Miralles (593 m). La característica física més destacada és l’existència de dues valls: la del riu d’Ondara i la del Sió. No obstant això, el terme és pobre d’aigua.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l’autovia A-2 de Barcelona a Lleida, i l’antiga N-II, que travessava la ciutat mitjançant un túnel que forada el tossal on s’assenta el nucli. També està comunicada per l’Eix transversal (C-25), la N-141, la carretera de Cervera a Guissona (L-311) , la carretera d’Agramunt (L-303) i la carretera que va cap a la Conca de Barberà, a Rocafort de Queralt (L-212). També es pot arribar a Cervera amb autobús i mitjançant la línia de ferrocarril de RENFE, que uneix Lleida amb Barcelona.