La Paeria es un edifici barroc del segle XVII-XVIII, situat a la plaça Major, és la seu de la Paeria de Cervera. La Paeria està declarada un Bé Cultural d’Interès Nacional.
La Paeria de Cervera es troba presidint la plaça Major. Tot i que es documenta des del segle XIV, l’actual Paeria és un notable edifici barroc de cos quadrangular que va absorbir alguns elements com les porxades primitives, integrades a l’interior de l’edifici, i l’estructura de l’antiga Taula de Canvi.
La Taula de Canvi era un privilegi institucional que les autoritats cerverines van aconseguir l’any 1599.
La façana és l’element més destacat de la construcció, que encara que presenta un conjunt molt harmònic, fou feta en dues etapes. L’obra original va ser projectada pel cerverí Francesc Puig el 1679 i enllestida el 1688. L’ampliació va representar una prolongació de l’edifici pel costat de llevant imitant l’obra primitiva, va ser dissenyada per Jaume Padró el 1786. Va suposar la construcció d’un altre portal amb l’escut i la finestra a la part superior i el doble balcó al seu costat, imitant l’obra primitiva. Aquesta ampliació responia a la necessitat de crear al costat de la paeria un nou cos de presons.
La seva majestuosa façana destaca sobretot per les mènsules en forma de persona que sustenten els tres balcons de l’edifici.
Aquestes donen rellevància a cada balconada i remetena un tema concret: Les mènsules de la balconada central son al·legories dels cinc sentits, les de la dreta, son representacions dels personatges del mercat, i les de la nova balconada de l’esquerra al·ludeixen a la funció judicial de l’edifici.
Des de l’interior s’accedeix al pou de gel, que comprèn els baixos de gran part de la plaça Major. Allà es recollia des del s XVI i fins a final del XVIII la neu a l’hivern i es conservava fins a l’estiu. Al costat hi ha la capella de Santa Eulàlia d’estil gòtic, visible des del carrer Santa Maria.Al primer pis hi ha el saló dels reis i el de sessions, d’estil rococó que fou ornamentat per Jaume Padró i que conserva el mobiliari utilitzat pel claustre de professors de la Universitat de Cervera.
Rutes Segarra 